Una biografia rigorosa i documentada d’Antoni Gaudí
Francesc Torralba
El darrer llibre d’Armand Puig, Antoni Gaudí, vida y obra (Arpa & Alfil Editores), publicat a Barcelona durant la tardor del 2024 és una exhaustiva biografia de l’Arquitecte de Déu.
Per comprendre l’obra d’un creador és indispensable pouar en la seva vida, en les seves arrels familiars i en el seu context històric. Això és que el porta a terme, amb rigor i detall, el professor Armand Puig en aquesta voluminosa monografia.
El llibre es divideix en vuit parts. L’autor ressegueix tota la vida del genial arquitecte, des de la infantesa, adolescència i primera joventut a Reus fins a la seva mort el dia 10 de juny de 1926. Justifica les seves afirmacions amb dades documentals. Com a bon biblista sap que tota afirmació ha de basar-se en les fonts històriques i justifica les seves tesis amb fets i testimonis que les avalen. Aquesta tasca, summament àrdua i feixuga, requereix molta paciència i contenció, especialment tractant-se d’una figura que va escriure molt poc i encara menys de si mateix i de les seves vicissituds. No disposem d’un dietari de Gaudí, ni tampoc d’un diari com en altres creadors. Gaudí no és Pla, ni tampoc Maragall.
Armand Puig ha anat filant les etapes de la vida de Gaudí i explica la relació entre el seu periple vital i la seva producció com a arquitecte, com artista total.
Aquesta monografia és, al meu criteri, la biografia més completa i rigorosa que es pot llegir del pare de la Sagrada Família. El biblista i teòleg tarragoní s’endinsa en el seu entorn familiar, paisatgístic i espiritual, ens revela les seves fonts cristianes i la seva vida de santedat i d’entrega total a la seva obra clau, el temple expiatori de la Sagrada Família. La biografia d’Armand Puig ens ajuda a desconstruir tòpics, estereotips i visions esbiaixades del geni del Baix Camp i s’endinsa en l’univers de les seves relacions personals i professionals. En aquesta xarxa hi té un lloc especial el bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, a qui Antoni Gaudí tenia com a referent i guia espiritual. La mort de l’autor de La tradició catalana el va deixar orfe.
Al llarg de la biografia, l’autor repassa les grans creacions arquitectòniques d’Antoni Gaudí i la seva relació amb el seu món simbòlic, de naturalesa cristiana, amb la litúrgia de l’església catòlica i la naturalesa, una font d’inspiració viva i permanent en l’obra de l’artista de Reus. També ens ajuda a enfocar correctament la personalitat d’un ésser tan enigmàtic i misteriós com Antoni Gaudí del qui s’ha dit de tot, moltes vegades, sense coneixement de causa. Aprofundeix en el seu tarannà i en la seva dimensió mística que es desenvolupa, especialment, després de la malaltia que va patir durant el 1911 i que va suposar un abans i després en la seva trajectòria biogràfica.
No és fàcil fer una semblança d’un geni, perquè tot geni atresora en el seu interior un univers, més encara, una espurna divina. La monografia d’Armand Puig és ponderada i evita caure en la ficció. No converteix les seves hipòtesis en dogmes, ni les seves intuïcions en veritat immutables. Ens aproxima a la figura d’Antoni Gaudí amb estima i, a la vegada, amb distància crítica i ens permet descobrir un home entregat a Déu i a l’església, solidari amb els més pobres de la terra, que es va anar transformant interior i exteriorment al llarg de la seva vida, desaferrant-se del món i centrant-se en el que era essencial per a Ell: glorificar Déu a través de la seva obra.
